Seminari del Camp Freudià | Seminari de Textos

El seminari de J. Lacan. Llibre 17. El Revers de la Psicoanàlisi

“Només sóc liberal, com tot el món, en la mesura que sóc antiprogressista. El que passa és que estic atrapat en un moviment que mereix anomenar-se progressista, perquè és progressista veure fonamentar-se el discurs psicoanalític, atès que  tanca el cercle que potser els podria permetre de situar exactament això contra el que vostès es rebel·len. La qual cosa no impedeix que això continuï  fotudament bé.”

Lacan, a los ilotes del règim, a El Seminari 17, El revers de la psicoanàlisi P. 223.

El Maig francès o Maig del 68, com també es coneix a les confrontacions entre grups polítics, estudiants i obrers en contra de l’Estat, que varen tenir lloc principalment a París, entre maig i juny de 1968, va precedir i ambientar els Seminaris 16 i, aquest, el Seminari 17, la lectura del qual abordarem al llarg d’aquest curs. Lacan no s’adhereix a la revolució. Aquesta no fa res més que reforçar el discurs de l’amo, ens diu. I al contrari dels centenars de proclames llibertaries que varen aparèixer pintades a murs i cartells, Lacan – de manera controvertida  – ens condueix a l’essència mateixa de la teoria psicoanalítica com un discurs sense paraules, més subversiu que revolucionari.

Quatre llocs: agent, Altre, producció i veritat; i quatre termes: significant amo, saber, subjecte i objecte a, li serveixen per a  - en el moviment rotatori que els imprimeix – produir els seus quatre discursos, a través dels que mostra, sota la forma del matema, la impotència que afecta el discurs Universitari i al de la Histèria, així com la impossibilitat implícita en el discurs del Amo y el del Analista.

 

Comisió Organització: Begoña Ansorena, Laura Canedo (coordinació), Neus Carbonell, Myriam Chang, Pilar Foz, Pepa Freiría, Howard Rouse, Araceli Teixidó

Comparteix

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook
Activitat del curs 2018 - 2019