A El lugar y el lazo Jacques- Alain Miller obre vers una nova època a l’orientació lacaniana justament al començament del nou segle.
En termes generals es pot dit que pel que fa al lloc i al llaç analític tots dos depenen del llaç de l’analista amb la psicoanàlisi.
Aquest curs és una porta d’entrada a l’última ensenyança de Lacan i a les seves conseqüències tant polítiques com clíniques. Miller recorda les respostes que va donar Lacan sobre les diferències entre la psicoanàlisi i la psicoteràpia que ell mateix li havia plantejat a Televisió i pren nota de certa “capacitat d’anticipació” de Lacan malgrat la conjuntura ha canviat.
Després d’un segle de psicoanàlisi hi ha qüestions com el valor de parlar i ser escoltat que han acabat desgranant la psicoanàlisi mateixa. És en aquesta perspectiva com cal entendre l’eix de la verdadera i falsa psicoanàlisi. És un eix que podríem dir recorre tot aquest curs.
El tema de la diferència de la psicoanàlisi aplicada a la terapèutica i a la psicoteràpia serà reprès anys més tard a Sutilezas analíticas fet pel qual és interessant posar ambdós cursos en relació.
Al primer quadrimestre treballarem els primers 10 capítols de El lugar y el lazo així com altres referències que en resultin necessàries.
Bibliografía:
Lacan, Jacques., “Televisión” Otros Escritos, Paidós, Buenos Aires, 2012, p.538-39
Miller, Jacques-Alain., El lugar y el lazo, Paidós, Buenos Aires, 2013, Capítulos I al X.
Miller, Jacques-Alain., Sutilezas analíticas, Paidós, Buenos Aires, Cap. I y II