1er Quadrimestre. "El sentit més enllà del parell significant-significat"

Si la interpretació es torna un dels conceptes més problemàtics en l'última ensenyament de Lacan, és pel qüestionament i relativització del sistema significant.

L'enigma, a diferència del concepte, no vetlla el forat per on el sentit es fuga.  No hi ha sentit absolut.

J-A. Miller demostra el viratge que es produeix des del sentit sexual de la veritat al no sentit de la relació sexual.

Si l'inconscient és condició de la lingüística és perquè considerem el significant en la seva materialitat fònica. Així lalengua és eco, assonància, al·literació, inanitat sonora.

Les conseqüències en la pràctica analítica no es fan esperar: en l'escolta de "el que es diu" hi ha separació entre el que arriba a l'orella i el que es comprèn. Però també entre el que s'escriu i el que es llegeix.

El significant es divorcia del significat per casar-se amb el gaudi. Els efectes de sentit són fabricats amb el cos. Així arribem a la cita de Lacan: “Lo real, diré, es el misterio del cuerpo que habla, es el misterio del inconsciente” (Seminario “Aún”, p. 158)

Referències bibliogràfiques:

Lacan J., “Instancia de la letra en el inconsciente o la razón desde Freud”, Escritos I, Siglo XXI.

Lacan J.,  Seminario XX ,“Aún”, Paidós.

Lacan J., “Introducción a la edición alemana de los Escritos”, en “Otros Escritos”, Paidós.