Àrea d'Extensions del Seminari | Taller del Seminario del Camp Freudià de Barcelona i Cicle de conferències

Seminari XVII, El revers de la psicoanàlisi

El seminari XVII respon, en l'horitzó d'una època diferent, a alguns dels interrogants als quals en el seu dia s'havia enfrontat Freud en els seus principals textos sobre la cultura, particularment “Psicologia de les masses”, “El malestar en la cultura i “Més enllà del principi del plaer”. Sense oblidar el text enigmàtic on Freud, al final de la seva vida, torna a enfrontar-se amb el fet religiós des d'una perspectiva que ja no és la de la “il·lusió”. Quina relació hi ha entre les formacions col·lectives humanes i allò que la psicoanàlisi va descobrir com l'inconscient i la pulsió? En què consisteix l'acció de les institucions humanes sobre el gaudi de l'ésser que parla? Com articular al mateix temps la noció d'estructura amb la constatació d'una historicitat en els fenòmens col·lectius? Com afecten les formes diverses que té una època de viure la pulsió a les diferents maneres de gaudir i la formació de símptomes en els individus presos un per un?

Lacan respon amb un nou paradigma de la relació entre el significant i el gaudi, el que correspon a l'estrucutra definida com la del discurs. Això li permet formalitzar un règim del gaudi, el de l'objecte plus de gaudir, en el qual trobem ressonàncies de la definició marxiana de plusvàlua. És innegable l'actualitat –i al mateix temps la necessitat d'actualització– de les anàlisis que fa Lacan d'un moment particular de la civilització, en el qual la marca de la ciència i la tècnica ja es feia notar, amb efectes simptomàtics inèdits i obrint la porta a noves formes de l'acció política. Els canvis actuals en el discurs de l'amo i el seu funcionament fan encara més convenient la lectura atenta d'aquesta referència inaugural.

Els tres grans apartats en els quals Jacques-Alain Miller va dividir l'edició del seminari constitueixen per ells mateixos una excel·lent guia de lectura: 1) Eixos de la subversió analítica, on es desenvolupa el paradigma dels quatre discursos i es posa a prova el seu poder heurístic, així com la seva utilitat clínica; 2) Més enllà del Complex d'Èdip, que suposa un pas decisiu pel que fa a desprendre's de certes inèrcies de la psicoanàlisi freudiana, incapaç de respondre a les necessitats de la psicoanàlisi en una època en la qual el declivi del pare ja és una realitat constatable i que s'accelera; 3) El revers de la vida quotidiana, on es constata la manera d'operar de Lacan, resistint a certs moviments de l'opinió i orientant-se respecte d'un real que no es confon amb el de la ciència.

 

Comisió: Begoña Ansorena, Enric Berenguer (coordinació) Laura Canedo (coordinació), Neus Carbonell, Myriam Chang, Pilar Foz, Pepa Freiría, Howard Rouse, Araceli Teixidó, Rosalba Zaidel

Comparteix

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook
Activitat del curs 2018 - 2019