2on Quatrimestre. Actualització del cas Dora

La definició del símptoma com a esdeveniment del cos és una referència fonamental en el darrer ensenyament de Lacan que convoca inevitablement la histèria i el cas paradigmàtic de Freud, el cas Dora.

En el context del Seminari ”El sinthome” (1975-6) (1) Lacan procedeix a la revisió crítica de la histèria i actualitza les seves referències sobre cas Dora de Freud, tal com testimonia en la conferència dictada a Brussel.les en aquella mateixa època i que té com a títol ”Consideracions sobre la histèria”(2): Què substitueix actualament els símptomes histèrics d'un altre temps? No s'ha desplaçat la histèria en el camp social? (...) Això que dic és al bellmig del problema (...)”. Lacan procedeix a aquesta actualització del cas Dora tot remetent al text de Freud ”Psicologia de les masses i anàlisi del jo” (1921) (3), especialment al capítol VII, ”La identificació”(4). Lacan revisa les tres fonts de la identificació tal com són descrites en el text freudià i questiona el símptoma histèric de Dora (la tos) com a identificació a l'amor pel pare.

Notes i bibliografia:

[1] Lacan, J., “Joyce el síntoma”, Otros escritos, 1975-1976, Buenos Aires, Paidós, 2012, p. 595

[2] Lacan, J., “Consideraciones sobre la histeria “ (Bruselas, 26 de febrero 1977), texto establecido por Jacques-Alain Miller, en Editorial Universitaria de Granada-Instituto del Campo Freudiano, Granada, 2013.

[3] Freud, S., “Psicología de las masas y análisis del yo” (1921) en Obras Completas, Buenos Aires, Amorrortu, 1976, T. XVIII , p. 63.

[4] Freud, S., Op. Cit., p. 99.