2on Quatrimestre. Elogi de la feminitat

No hi ha una millor manera d'exposar la innovació que es produeix en el Seminari L'Angoixa que utilitzar una proposició de Lacan, ”A la dona no li manca res”. Té encara l'atreviment d'afegir que ”Això salta a la vista”. Es tracta d'una proposició escandalosa, car allò que sempre ha saltat a la vista, d'acord amb el que es diu a la psicoanàlisi, és que la dona està afectada d'una manca. Aquesta nova evidència apareix en el Seminari en posar entre parèntesi la significació del fa.lus per a fer-li un lloc al fal.lus òrgan.

Hi ha una inversió inicial. En el camí del gaudi l'home se sent incòmode, troba electivamernt -phi sota una forma detumescent, és a dir, com un a ”no poder” que Lacan situa amb precisió. És l'home qui està en relació amb la manca si entenem l'assumpte en el nivell de la copulació, o potser millor, qui està en relació amb la desaparició de l'òrgan instrument. La demostració de Lacan consisteix en que per a l'home la relació amb el desig i el gaudi és complicada. Es així com comença a Lacan l'elogi de la feminitat.

En referència al gaudi, al gaudi de la còpula, una dona no perd res en aquest assumpte, i pel que fa al desig manté una relació directa amb el desig de l'Altre, una relació sense intermediari, sense la mediació de -phi. Es tracta de la doctrina del Seminari en què el fal.lus no es troba ja implicat com a significant, sinó com a òrgan, és a dir, com a instrument del desig en la copulació. El fal.lus significant resta com a esquer, com a emblema de la potència que porta l'home a la impostura i pot dur la dona, si s'hi identifica, a la mascarada.

En el Seminari l'Angoixa ella apareix aleshores com a més lleugera, mentre que a ell se'l veu incòmode. Lacan es refereix a una veritat que no és la de la castració. Allò a què fa referència i que designa constitueix la brúixola de la resta del seu ensenyament. Per tal d'orientar-nos millor amb la brúixola de Lacan Jacques-Alain Miller va titular una de les lliçons del Seminari amb una expressió que hi apareix: ”La dona, més veritable i més real”.