Xarxa de formació continuada en clínica psicoanalítica
La posicoanàlisi i la histèria van assolir alhora llur reconeixement públic. La psicoanàlisi va trobar amb la histèria la suposició d'un saber que calia deixar parlar, la histèria va reconèixer la psicoanàlisi com a interlocutora amb qui confrontar les seves cuites, per a saber fins a quin punt foren prescindibles.
La clínica de la histèria, en la mesura que és una posició subjectiva que situa el gaudi com a un absolut, permet distingir dues categories distintes de gaudi: el gaudi autoeròtic, que s'obté del cos, i el gaudi sexual, que s'obté en les relacions amb l'Altre sexe. Aquestes qüestions són d'una gran actualitat per a nosaltres, car apunten al darrer ensenyament de Lacan i alhora tenen un abast clinic fonamental. Amb la brúixola de l'orientació lacaniana dedicarem aquest seminari a reactualitzar la lectura del cas Dora i a esclarir la clínica actual de la histèria.
Bibliografia:
Freud, S., "Fragmento de análisis de un caso de histeria", Obras completas, Buenos Aires, Amorrortu,1988, Vol. XXIV.
Lacan, J., "La dirección de la cura y los principios de su poder", Escritos 1, México, Siglo XXI, 1980.
Miller, J.-A., Sutilezas analíticas, Buenos Aires, Paidós, 2011.
Comparteix
