Mòdul A. Com es formalitza un cas clínic

El que ens ensenya la psicoanàlisi, com ensenyar-ho? La clínica psicoanalítica no és una teràpia com les demés en tant que el seu saber s’articula a la pràctica i té en compte la transferència així com, també, la implicació de l’analista en cada cura, ja que la seva funció, el seu treball i el seu lloc difereix del treball analitzant.

Lacan no cessà d’insistir –seguint a Freud-, que l’analista ha d’oblidar el que sap per acollir cada demanda en allò que té de singular i irrepetible.

És condició necessària que el practicant deixi de banda el saber sabut, que hagi pogut obtenir d’altres cures.

Aquesta orientació permet donar compte de la construcció d’un cas que sigui ensenyant, perquè a diferència de qualsevol tècnica psicològica, la clínica psicoanalítica no es sosté en cap model estàndard.

Elevar cada cas a la dignitat del paradigma és l’orientació de treball que prendrem en aquest mòdul per l’elucidació de les teràpies.

Bibliografia:

Miller, J-A., ” C.S.T “ , en: Clínica bajo transferencia, Editorial Hacia el III Encuentro del Campo freudiano, Buenos Aires, 1984.

Miller, J-A., “Marginalia de Milán. Construcciones en análisis, en: Uno por Uno, Revista Mundial de Psicoanálisis, nº 36, 37 y 38 , Barcelona, 1993-1994.

Miller, J-A., “Leer un síntoma”, en:

http://ampblog2006.blogspot.com.es/2011/07/leer-un-sintoma-por-jacques-alain.html