2on Quatrimestre. El pare, el deute i la seva relació amb el desig

L’estructura del símptoma obsessiu, posat de relleu per Freud en el cas, té una funció exemplar.

Com a fenomen es caracteritza per la compulsió. Però, la realització de determinats actes només obté l’estatut de símptoma en el moment que el subjecte reconeix el seu funcionament, va assenyalar Lacan. És a dir, en el moment en què deixa de ser una conducta és abordable en la seva relació amb el desig.

El pare, la dama dels pensaments, el deute que és impossible de pagar ens permetran veure a través de l’historial del cas, els ressorts de l’estructura de la neurosi obsessiva a la què Lacan va aportar noves llums.

Bibliografia:

Freud,S., “A propósito de un caso de neurosis obsesiva”, Obras Completas, Buenos Aires, Amorrortu, 1988, Tomo X.

Lacan, J., El seminario, libro X, La angustia, Buenos Aires, Paidós, 2006.

Lacan, J., “Siete clases sobre Hamlet”, El Seminario, libro 6, El deseo y su interpretación. Buenos Aires, Paidós, 1988, pp. 259-391.