1er Quatrimestre. Del mite de la pulsió al real del gaudi

La pulsió és un dels conceptes cabdals de la psicoanàlisi. El fet de no tenir un objecte prefixat permet explicar la varietat existent, d’un individu a un altre, en les formes de gaudir. No és fins el 1905, als “Tres assaigs per a una teoría sexual”, que apareix l’ús del terme pulsió  en el contrxt del descobriment de les connexions entre la perversió i la sexualitat infantil. Originàriament la pulsió no s’orienta vers a un altre, sinó que es tracta d’un circuit autoeròtic. La pulsió, tanmateix, demana un objecte per a gaudir-se, un objecte que no serà res més que el mitjà de la via de retorn de la pulsió sobre si mateixa. Es tracta essencialment d’un lloc buit que podrá ser ocupat per objectes ben diversos. Aquesta és la manera com la pulsió introdueix l’Altre.  I encara una altra paradoxa: en el patiment hi ha una satisfacció pulsional que Lacan formalitzarà amb el terme “gaudi”. Treballarem el concepte de pulsió en els diferents moments de l’obra de Freud i Lacan.

Bibliografia:

Freud, S.:
“Proyecto de una psicología para neurólogos”, en Obras Completas, Buenos Aires, Amorrortu editores, 1988, Vol. I
“Tres Ensayos para una teoría sexual”, op. cit., Vol VII

“Pulsiones y destinos de pulsión”, op. cit.,Vol. XIV

“Concepto psicoanalítico de las perturbaciones de la visión”, op. cit., Vol. XI

“Introducción al narcicismo”, op. cit., Vol. XIV

“Sobre las transposiciones de la pulsión, en particular del erotismo anal”, op. cit., Vol. XVII

“Más allá del principio del placer “, op. cit., Vol. XVIII

“El Yo y el Ello”, op. cit. Vol. XIX

Lacan, J. El Seminario, Libro 11, Los cuatros conceptos fundamentales del psicoanálisis, Buenos Aires, Paidós, 1992.

Lacan, J., El Seminario, Libro 2, El Yo en la teoría y en la técnica psicoanalítica, Buenos Aires, Paidós, 1992.