Mòdul B. Ressons del llenguatge

Orientarem el seminari d’investigació en el que la psicosi ensenya sobre la paraula i el llenguatge des del seminari sobre Les psicosis i “D’una qüestió preliminar...”, en la significació, en el desplaçament metonímic, en els fenòmens de ruptura de la cadena significant, de conversa interior i en la última ensenyança de Lacan, la diferència entre el llenguatge i lalengua. En el seminari El sinthome, en el capítol “Joyce i les paraules imposades”, Lacan es pregunta perquè no percebem tots que les paraules de les que depenem ens són, d’alguna manera imposades, i diu que es tracta més aviat de saber “perquè un home normal, anomenat normal, no percep que la paraula és un paràsit, que la paraula és un revestiment, que la paraula és la forma de càncer que afligeix l’ésser humà. Com hi ha qui arriba a sentir-ho? Certament Joyce ens permet conjeturar alguna cosa” (p.93). A partir d’aquest seminari reprendrem la referència al treball d’escriptura de Joyce i a les epifanies en el lligam de l’inconscient i el real.

Bibliografia:

Bassols, M. "El lenguaje como trastorno de lo Real", 
http://miquelbassols.blogspot.com.es, 2013

Lacan, J., El seminario, libro XXIII, El sinthome, Paidós, Buenos Aires, 2006.

Lacan, J., ”Una psicosis lacaniana”. Presentación de caso”, El analiticón 1, Barcelona, 1986. Prólogo de V. Palomera. 

Lacan, J., El seminario, libro XI, Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis, Paidós, Buenos Aires,1999.

Miller, J-A., “Enseñanzas de la presentación de enfermos”,  Matemas 1, Manantial, Buenos Aires, 1987.

Miller, J-A., Piezas sueltas, Los cursos psicoanalíticos de Jacques-Alain Miller, Paidós, Buenos Aires, 2013

Miller, J.-A., “Lacan y la voz”, Freudiana 21, Barcelona 1997, pp.7-17

Palomera, V. “Una voz que sonoriza la mirada”,
http://psicoanalisislacaniano.blogspot.com/2007

VVAA, Freudiana 76, El cuerpo hablante/la locura ordinaria, Barcelona 2016