Xarxa de formació continuada en clínica psicoanalítica
Freud publica al 1909 el cas de la fòbia del nen de cinc anys, Hans, amb el consentiment expressat del pare, qui va ser veritablement el seu pacient i deixeble.
Quan cinquanta anys més tard Lacan desenvolupa en el Seminari IV l’observació de la fòbia de Juanito apunta per una banda, a “la carència simbòlica davant l’enigma del seu sexe i de la seva existència” i al aspecte arbitrari del significant en les respostes burletes de Juanito al que qualificà com un “Humpty-Dumpty” i, per altra banda, ressalta que en la “coextensivitat del desenvolupament del símptoma i la seva resolució curativa” es mostra la naturalesa de la neurosi.
Abordarem fonamentalment l’última part d’aquest Seminari on Lacan utilitza la seva lògica del simbòlic, imaginari i real per comentar el tema del fantasma i la posició sexual de Juanito, es un altre pas, en el que mostra la funció i eficàcia de la fòbia com una placa giratòria en relació al objecte a.
El tema és àmpliament comentat per Jacques-Alain Miller en un capítol del seu Curs Donc.
La fòbia no és un tema del passat, tot el contrari. Avui en dia, trobem subjectes en els que les presentacions del malestar apareixen organitzades per l’angoixa i la fòbia en les diferents estructures clíniques, d’aquí la seva importància.
Bibliografia:
Sigmund Freud, Análisis de la fobia de un niño de cinco años, Obras completas, vol. X, Amorrortu Editores, Buenos Aires, 2005.
Jacques Lacan, El Seminario, Libro IV, La relación de objeto, Paidós, Buenos Aires, 1994.
Jacques Lacan- El Seminario XVI, Libro XVI, De un Otro al otro, Paidós, Buenos Aires, 2008.
Jaques-Alain Miller, Donc, La lógica de la cura, Buenos Aires, Paidós, 2011
Graf, Herbert, “Memorias de un hombre invisible”, en:Fort-Da, Revista de psicoanálisis con niños, 10 (http://www.fort-da.org/fort-da10/herbertgraf.htm).
Comparteix
