1er Quadrimestre. La repetició, imaginària, simbòlica, real

La repetició imaginaria parteix de la imatge especular, però d’allò que a aquesta imatge li manca. La repetició simbòlica és la sèrie, tal com Lacan la desenvolupa en el Seminari sobre “La carta robada”: lligada a la circulació del desig, entre el subjecte i l’Altre, i retorn. L’objecte a recupera per a sí una dimensió de repetició que ens porta al real. La repetició real vindrà lligada, des de Freud, a la pulsió de mort; i en Lacan, al forat del gaudi.

Bibliografia:

Freud,S., “Más allá del principio de placer” (1920), en Obras completas, Buenos Aires, Amorrortu, 1976, vol. XVIII, p. 1-62.

Lacan, J., Escritos, Barcelona, RBA, 2006. Especialmente: “El seminario sobre La carta robada” (1956), p. 5-55; “El estadio del espejo como formador de la función del yo” (1949), p. 86-93; “De una cuestión preliminar a todo tratamiento posible de la psicosis” (1959), p. 513-564.

Lacan, J., El Seminario, Libro XI, Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis (1964), Barcelona, Paidós, 1984;  El seminario, libro XVIII, De un discurso que no fuera del semblante (1971), Buenos Aires, Paidós, 2009; El seminario, libro XXIII, El sinthome (1975-76), Buenos Aires, Paidós, 2006.

Miller, J-A., Los signos del goce (1986-1987), Buenos Aires, Paidós, 1998; El ser y el Uno (2011) inédito.