Cicle de conferències de la SCB. Clínica del saber de la transferència

La clínica psicoanalítica s'estableix amb "el saber de la transferència" (1), és una clínica que es dedueix per tant de l'experiència, de la pràctica. Lacan va qüestionar la pràctica dels analistes, considerava que per estar massa preocupats per la realitat s'orientaven per l'imaginari en detriment del simbòlic que la determina. En aquest passatge de l'imaginari al simbòlic Lacan va concebre la transferència a partir d'un "constituent ternari" (2): el subjecte suposat saber. En efecte, la suposició de saber en l'Altre és una condició prèvia de la transferència. Però i en els casos en què l'Altre, el subjecte suposat saber, no compta o compta poc per al pacient? Què passa llavors amb la transferència? Com produir l'acte que la institueix? El desig de l'analista es revela aquí crucial per causar l'obertura de l'inconscient.

 

1. J.-A. Miller, C.S.T (Clínica bajo Transferencia), La conversación clínica, UFORCA por la Universidad popular J. Lacan, Ed. Grama, p. 21.

2. J. Lacan, Proposición del 9 de octubre sobre el psicoanalista de la Escuela, Otros escritos, Paidós, p. 267.