2n Quadrimestre. L' inconscient transferencial

L’anàlisi necessita de la creença transferencial que implica creure en el símptoma, creure que és portador d’un sentit que revelarà què el causa. L’entrada a l’anàlisi suposa l’establiment de l’inconscient transferencial. L’amor instaura al subjecte suposat saber ja que es dirigeix a qui es pensa que pot conèixer la veritat del subjecte. D’aquesta manera es produeix la direcció a l’inconscient com Altre donat que allò èxtim necessita d’aquesta suposició per a fer-lo existir.

L’inconscient no és un dipòsit previ de saber, per a que es produeixi com a tal es necessita l’amor. L’amor possibilita l’operació que estableix la relació del real amb el saber per a produir l’inconscient a desxifrar. Aquesta qüestió es posa en primer pla quan es defineix l’anàlisi com un “reduir l’Altre al seu real i alliberar-lo de sentit”.

Es clar que no és sense la presència de l’analista ja que per aquesta operació conta el seu desig i el seu acte.

Mitjançant la transferència es produeix l’inconscient transferencial i l’anàlisi necessitarà del temps per a que a través de la hystoria construïda s’arribi a l’inconscient real.

El present seminari treballarà el tema de l’inconscient transferencial en l’experiència analítica, s’investigaran els textos i les seves repercussions en la clínica.

Bibliografia:

Miller,Jacques-Alain, El ultimísimo Lacan, Paidós, Buenos Aires, 2012