Les varietats amb les quals es presenten les demandes de tractament són múltiples. Des del temps de la urgència que exigeix ésser acceptat immediatament fins al dubte reticent que manté una indecisió. Les formes amb què es revesteix la crida per entrar en tractament són variades i revelaran la posició subjectiva de qui la realitza. Però el que el rep no pot endevinar-ho. D'aquí la necessitat de les entrevistes preliminars per posar en forma aquesta demanda. La qüestió per al practicant és com orientar-se? El símptoma podrà convertir-se en la brúixola a tenir en compte des de l'inici i requerirà el temps necessari per a cada cas. De vegades es revelarà en una seqüència determinada per la repetició; en d'altres, com una marca que assenyala cert ordre en la desorientació subjectiva; no és estrany que també aparegui per mitjà d'una veritat, etc. Són diferents variants que determinaran el temps d'aquestes entrevistes i decidiran sobre el camí a prosseguir. En qualsevol cas, el símptoma seguirà orientant les decisions clíniques en els possibles tractaments.
Bibliografia:
Freud, S. “Sobre la iniciación del tratamiento” (1913), en “Nuevos consejos sobre la técnica del psicoanálisis”, Obras completas, Vol. XII, Buenos Aires, Amorrortu, 1990.
Lacan, J., “La dirección de la cura y los principios de su poder” (1958), Escritos II, México, Siglo XXI, 1988.
Lacan, J., “Conferencia en Ginebra sobre el síntoma”, en “Intervenciones y Textos” 2, Manantial, Buenos Aires,1988.
Miller, J.-A., Introducción al método psicoanalítico, Buenos Aires, Eolia-Paidós, 1997.