2on Quatrimestre. Inconscient i símptoma

A l’inconscient freudià, estructurat com un llenguatge, li correspon el símptoma missatge que pot ser desxifrat per la interpretació sota transferència.

En l’inconscient lacanià, el que Lacan qualifica com “el nostre” en el Seminari 11, el llenguatge que està implicat en la producció del símptoma està travessat pel gaudi de la pulsió per la qual cosa, el missatge que ha de ser interpretat es separa del sentit.

A partir de “Radiofonía” (1970) “L’inconscient no és més que un terme metafòric per designar el saber que només es sosté per presentar-se com impossible, per a què a partir d’allà es confirmi per ser real (entenguin discurs real)”. Ja no es tracta de la interpretació del símptoma sinó que, Lacan anirà fins a un “ús lògic del sinthome” proposat en el Seminari 23. Llavors, de quin inconscient es tracta?

Bibliografia:

Lacan, J., El Seminario, libro XI, Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis, Buenos Aires, Paidós, 1992.
Lacan, J.,"Radiofonía",Otros Escritos, Buenos Aires, Paidós, 2012.
Lacan, J., El Seminario, libro XX,  Aún, Buenos Aires, Paidós, 1989.
Lacan, J., El Seminario, libro XXIII, El sinthome, Buenos Aires, Paidós, 2006.
Lacan, J., El Seminario, libro 24.  L’insu que sait de l’une bévue s’aile à mourre (1976-1977), en:  Ornicar? 12/13, 14,15, 16, Ed. Lyse, Paris, 1978.
Miller, J.-A., El ultimísimo Lacan, Buenos Aires, Paidós, 2013.
Marco, Z., El tejido Joyce, Arena libros, Colección Tiempo al tiempo, 2015.