Presència de l'analista

En l’Escrit que es comentarà aquest curs Lacan diu: “El psicoanalista sense dubte dirigeix la cura. El primer principi d’aquesta cura (...) és que no ha de dirigir al pacient”.* És una indicació que reclama per l’operar de l’analista, un lloc antitètic de la suggestió o la “aliança terapèutica”, basades en una noció dual del dispositiu analític.

Ara bé, es posa de manifest al llarg de la seva ensenyança que si no fos per l’accionar de l’analista l’inconscient donaria prova dels seus efectes però no de la seva existència. És a dir, somnis, lapsus i símptomes tenen lloc abans i després de l’anàlisi, però que siguin objecte de la subjectivació per part del que parla, fent existir l’inconscient, depèn d’una ètica, la qual sosté la presència de l’analista.

 

* Lacan, Jacques, “La dirección de la cura y los principios de su poder”, en Escritos 2, Siglo XXI editores, México, 1998, p. 566

RESPONSABLES   Neus Carbonell , Myriam Chang , Pilar Foz , Rosa-Alba Zaidel