Grup d’Investigació “Toxicomanies i Alcoholisme”
Urgències de l'objecte droga: asímptotes del sexe

La definició de droga de Lacan com el que vindria a "trencar el matrimoni" amb el òrgan fàl·lic, ens porta a Juanito, en la seva seqüència princeps: erecció -> angoixa -> fòbia, en la qual se'ns mostra que aquesta última, al contrari del tòxic, té com a "funció" acomodar el subjecte al matrimoni amb aquesta part excedent del cos, acomodar-lo a aquest matrimoni angoixant amb aquest gaudi que, mentre que fàl·lic, mentre que corre pel seu compte, mentre que és autònom, posa sempre en joc un excés o un defecte. L'angoixa, però, no apunta tant al que falta, sinó al que sobra quan la castració no ha operat en absolut, o quan ha operat però la seva resta retorna com ànima en pena... És just aquí que veiem aparèixer al toxicòman amb un objecte màgic mitjançant el qual i en un tres i no res, intenta divorciar-se dels efectes de la castració (neurosi) o de la no inscripció de la castració (psicosi) tant en referència al que viu en forma d'urgència, com a les sempre procel·loses vicissituds sexuals de la seva existència.

Textos de referència, casos clínics i l'elaboració d'una bibliografia general de referència, guiaran la nostra investigació durant el curs 2020-2021.

Responsables: Irene Domínguez i José Manuel Álvarez López

15 octubre, 12 novembre, 10 desembre, 21 gener, 11 febrer, 11 març, 8 abril, 13 maig i 10 juny.

Horari: un divendres al mes de 19.30 a 21 h.