Àrea de la Tètrada | Seminaris obligatoris | Clínica freudiana

De la clínica freudiana del pare a la clínica dels noms del pare
Lucía D'Angelo

Un recorregut epistèmic de les elaboracions de Freud sobre el Nom del Pare, posa en relleu les incidències clíniques que van derivar al llarg de la seva pròpia obra i de l'ensenyament de Lacan.

La primera referència que fa Lacan dels Noms del Pare, es troba a Funció i camp de la paraula, escrit del 1953, on s'articula el concepte del Nom del Pare a la clínica.

L'aposta de Lacan està directament relacionada amb la pràctica, el control i la direcció de la cura.

Del "retorn" a Freud, fins al seu últim ensenyament, Lacan no deixa de reformular el concepte del pare i de la seva incidència en la pràctica.

Així, el 1973, a El sinthome, Lacan pluralitza els Noms del Pare. No obstant això, una consigna s'obre a nous paradigmes clínics: "Es pot prescindir del Nom del Pare, a condició de servir-se'n".

Comparteix

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook

Àrea del Seminari del Camp Freudià

Àrea d'Extensions del Seminari

Taller del Seminario del Camp Freudià de Barcelona

Jacques Lacan, El Seminari, Llibre 19, ...o pitjor