La brúixola del símptoma
Estela Paskvan i Hebe Tizio

Les varietats amb les quals es presenten les demandes de tractament són múltiples. Des del temps de la urgència que exigeix ​​ésser acceptat immediatament fins al dubte reticent que manté una indecisió. Les formes amb què es revesteix la crida per entrar en tractament són variades i revelaran la posició subjectiva de qui la realitza. Però el que el rep no pot endevinar-ho. D'aquí la necessitat de les entrevistes preliminars per posar en forma aquesta demanda. La qüestió per al practicant és com orientar-se? El símptoma podrà convertir-se en la brúixola a tenir en compte des de l'inici i requerirà el temps necessari per a cada cas. De vegades es revelarà en una seqüència determinada per la repetició; en d'altres, com una marca que assenyala cert ordre en la desorientació subjectiva; no és estrany que també aparegui per mitjà d'una veritat, etc. Són diferents variants que determinaran el temps d'aquestes entrevistes i decidiran sobre el camí a prosseguir. En qualsevol cas, el símptoma seguirà orientant les decisions clíniques en els possibles tractaments.

Bibliografia:

Freud, S. “Sobre la iniciación del tratamiento” (1913), en “Nuevos consejos sobre la técnica del psicoanálisis”, Obras completas,  Vol. XII, Buenos Aires, Amorrortu, 1990.

Lacan, J., “La dirección de la cura y los principios de su poder” (1958), Escritos II, México, Siglo XXI, 1988.

Lacan, J., “Conferencia en Ginebra sobre el síntoma”, en “Intervenciones y Textos” 2, Manantial, Buenos Aires,1988.

Miller, J.-A., Introducción al método psicoanalítico, Buenos Aires, Eolia-Paidós, 1997.