A la part del Seminari 19 que treballarem aquest any, Lacan enuncia el seu aforisme “HihaU” (Yadel’Un), també traduït com “Hi ha de l’U”. En el seu rigor lògic per articular el gaudi al significant, Lacan produeix aquesta màxima com una conseqüència lògica de la que havia formulat amb anterioritat: “No hi ha relació sexual”. De manera que podríem escriure: “No hi ha relació sexual perquè hi ha de l'U”. El significant introdueix al cos del parlêtre una relació amb el gaudi que obstaculitza qualsevol binari que fundi una intersubjectivitat.

Amb aquesta formulació lògica, Lacan va captar un tret de civilització, recordant novament als psicoanalistes que no hi ha clínica del subjecte sense clínica de la civilització. En efecte, a la clínica actual trobem sovint els efectes de malestar que es deriven del particularisme i la reivindicació de l’U com a forma pròpia de gaudir —per exemple, en les reivindicacions identitàries de signe divers—. La psicoanàlisi permet tractar aquest malestar com un símptoma a desxifrar per a cada subjecte. Proposem per a aquest any, doncs, un eix per al nostre seminari de casos que ens porta al més actual de la nostra clínica i de la nostra època.