Quines raons poden portar a consultar? Acostumem a definir-les com a símptomes, però, què s’entén per símptoma? Sovint veiem que no cal que el símptoma estigui molt localitzat, fins i tot pot tractar-se d’una estructuració simptomàtica d’una vida. De quants pacients podem dir que hi ha un símptoma a l’entrada del tractament? El que sí que cal és que estigui present la divisió del subjecte, ja que anomenar com a “símptoma” els signes de l’angoixa és un error, ja que aquesta angoixa és un índex d’un símptoma ja transformat.

El veritable símptoma satisfà, no demana res a ningú, no porta ningú a l’analista. Perquè un símptoma dugui algú a consultar, cal que estigui transformat, la qual cosa fa que s’expressi com una queixa, com un patiment. És a dir, cal saber què va ser allò que va pertorbar l’harmonia del subjecte i esbrinar què va posar en dificultats l’estratègia que, fins llavors, li havia servit per tapar la divisió.