La transferència, allò de la pulsió que es trama en la relació amb l'analista, va ser posada en l'escena del tractament per Freud i definida per Lacan com un dels conceptes fonamentals de la psicoanàlisi.

El tractament per la paraula presenta límits que són els de la seva trobada amb la pulsió. En dirigir la seva paraula a l'analista, el pacient experimenta una pèrdua de gaudi que per una banda l'alleugereix, però, per l’altra, també haurà de ser tractada. Aquesta pèrdua es recupera en la transferència i el seu maneig correspon a l'analista.

Transferència no és un concepte descobert per la psicoanàlisi, ni tan sols es produeix en el tractament analític, però és en el marc d’aquesta praxi que és possible obtenir-ne un saber. Durant el Seminari treballarem els principals textos freudians i lacanians en un recorregut que serà epistèmic i clínic, però que també concernirà la història i la política de la psicoanàlisi.

Així des de l'ús de la suggestió i la hipnosi en els primers tractaments, passant pels historials clínics i per conceptes com ara amor de transferència, transferència negativa, neutralitat analítica, suposició de saber o desig de l'analista, arribarem fins al concepte de discurs en Lacan. Així mateix, ens preguntarem per l'actualitat clínica de qüestions com ara què suposen els tractaments en línia en relació amb la transferència o sobre les dificultats de la psicoanàlisi i del llaç en el discurs del capitalisme.