Hi ha moments en els quals la mort es presenta de manera abrupta o és decidida pel pacient, en aquestes situacions quedem exposats a un real molt difícil d’acompanyar com a professionals. El cas en què el pacient manifesta o mostra en acte la voluntat de morir constitueix una experiència que podríem situar en un llindar. La conversa amb aquest pacient, ens situa i té lloc en un llindar.

El marc simbòlic actual està marcat per una clara temptativa de negar les limitacions que comporta el viure, i vivim entre la insistència de la ciència i la del mercat que ens prometen una vida plena, feliç, sense patiment ni final. Podríem pensar doncs, que es produeix un efecte paradoxal i que, precisament aquest intent d’ignorar el límit, fa que cada cop quedem més desprotegits simbòlicament davant aquesta experiència intrínseca a la vida humana. Què podem dir com a professionals sanitaris dels efectes que això produeix i que trobem cada dia en la nostra pràctica?

La voluntat de morir topa de front amb aquesta negació contemporània del límit i, en general, inquieta i divideix tots aquells que envolten el subjecte. També els professionals sanitaris. D’altra banda, les polítiques sanitàries no queden exemptes d’aquesta empenta a negar, evitar, prevenir tota trobada amb la mort, amb els límits que sovint presenta l’experiència del dolor, la desesperança, arribant a provocar sovint intervencions iatrogèniques per als pacients. Així, ens trobem sovint amb codis risc suïcidi (CRS) que s’activen en serveis d’urgències infanto-juvenils hospitalaris, protocols d’assistència al suïcidi assistit o a la eutanàsia que intenten posar condicions objectives a l’assistència davant d’aquestes situacions. Però fins a quin punt es pot objectivar l’atenció a una experiència que convoca alguna cosa del més íntim de qui expressa aquesta voluntat?

Aquest proper curs, en el Taller Paraula en Medicina, volem plantejar-nos algunes qüestions al voltant d’aquest assumpte. Tenim prou en compte com aplicar aquestes intervencions que ens proposen des de l’administratiu en cada cas particular? Es tenen presents les coordenades de cada subjecte que es troba en aquest impasse en la seva vida?

En definitiva, convidem a investigar al voltant de com operar en tant que professionals que treballem en el llindar entre les polítiques que orienten les intervencions protocol·litzades sovint defensives de la institució, la nostra posició ètica com a professionals i la clínica en joc en cada cas.

Modalitat d’inscripció híbrida.

Comissió: Carolina Tarrida (responsable", Araceli Teixidó

14 Octubre, 11 Novembre, 16 Desembre, 13 gener, 17 febrer, 10 març, 14 abril, 12 maig, 9 juny.

Horari: Un divendres al mes, de 19.00 a 20.30 h.