El fantasma és un dispositiu al qual el subjecte recorre enfront l'angoixa primitiva, el desemparament davant del desig de l'Altre primordial. És un dispositiu que fa existir un Altre que no existeix. Manté aquest Altre que gaudeix. Aquest punt que es juga de manera notable en la neurosi i en la psicosi: en la clínica, tant el psicòtic com el neuròtic experimenten la pulsió com a gaudi de l'Altre. En la neurosi, es tracta que l'Altre no gaudeixi del subjecte, però alhora el seu fantasma ho assegura en la mesura que manté l'Altre que, per exemple, pega a un nen. En la psicosi, el símptoma és sempre de l'Altre. Hi ha una exterioritat del símptoma.

Treballarem aquest tema a partir d'una lectura a la lletra d´alguns textos que ens permetran aturar-nos en conceptes com ara el de fantasma, gaudi, Altre, extimitat, etc.

Bibliografia:

Jacques Lacan, “Subversión del sujeto y dialéctica del deseo en el inconsciente”, Escritos,Volum 2, Madrid, Biblioteca Nueva, p. 755-787.

Jacques-Alain Miller, Extimidad, Buenos Aires, Paidós, 2010.